miércoles 17 de enero de 2007

La por

Quina por fan els canvis, vritat? quan intentes tancar una etapa de la teva vida, per obrir-ne una, que a més, no saps que et depararà, almenys a mi, em fa una por increible.... La por és el gran enemic de la humanitat... la por es capaç de destruir pobles, de crear guerres, de provocar que la gent no tingui ganes de fer res...
A mi em fa molta por canviar. Els canvis em provoquen una sensacio de soletat, de por que no us al puc explicar perque em deixa sense paraules... soc una persona que em costa canviar, sopbretot perque despres de cada canvi me he hagut de dir...ves, no tendiras que haber cambiado, todo lo haces mal, aunque antes estabas mal, ahora tampoco estas mejor...Mas vale, malo conocido que bueno por conocer...

Se que aquestes paraules son les que fan que moltes persones, incluides jo, no siguem felices, perque ens fa por canviar i poder-ho ser? potser si, pero espero que no. ens fa rabia canviar, amb lo que ens costa fer-ho, i veure que no ha valgut la pena, que contienuem igual, que em perdut forces en una batalla, i que en la següent, encara tindrem menys, i per tant, ja l'estem perdent abans de començar... i ja no parlem de la guerra, clar, aixo si que ja sembla perdut

La gent com jo necesitem més temps per recuperar forces, o potser, es que sempre estem patint batalles internes continues, i per aixo que sempre estem cansades... a més, no sabem donar la importancia a les coses que sabem que tenen... ens preocupem per tot i per tots i totes, i despres per nosaltres mateixos, i aleshores es quan, despres de perdre algunes batalles, hem de coninuar amb les personals, i es, aleshores, quan ens rendim, quan ja no podem més, i quan lo unic que volem es anar del llit al sofa...

Un peto per tots, i tranquils i tranquiles, que aquestes depres son nomes de dies, la setmana que ve, ja estic super super un altre cop.... petonets

2 comentarios:

mireia dijo...

canvi???? tots tenim por els canvis però no es bonic canviar i anar-te’n morint de por de mica en mica, de haver de donar explicacions a tothom perquè has decidit fer un canvi per buscar la teva felicitat. Haver de demanar reforç positiu perquè no has matat a ningú... l’únic que has fet és canviar una part de la teva vida per encaminar-la cap allà on creus que està la teva felicitat.... però com saps que no t’estàs equivocant i que després no hauràs de fer un altre canvi per tornar en aquell punt on vas decidir canviar???
El món es un canvi i si seguim el mateix camí tota la vida ens perdem moltes coses. Hem de buscar la nostra felicitat sigui on sigui per molts camins diferents que haguem de seguir!!
Apa princesa, estudia molt i que acabi ja aquesta setmana perquè et necessito... ja que en els canvis necessites aquelles persones que ja formen part de tu mateixa.
Força i molts ànims!!!
T’estimu

miriam dijo...

El miedo al cambio es normal,xo no es miedo es desconfianza a saber si con ese cambio vas a estar mejor que antes, pero x eso tiene que pasar todo el mundo, lo malo es cuando esos cambios hacen que dejes atras personas que te quieren mucho, y que no entienden el porque de esos cambios y que les gustaria que todo volviera a ser como antes.Pero no te olviedes que por mucho que cambies yo siempre estaré alli ayudante,por eso no tienes que tener miedo a los cambios porque por mucho quecambies nunca estarás sola,te quiero mucho y mucha suerte en los examenes.
besitos